"
Ahir vaig enviar un parell de notes al Forum Ancient Coins, però malauradament s´han perdut en la paperera del forum, que vaig omplit de mica en mica. Segons sembla les pressions d´alguns membres provoquen en alguns moderadors la dèria d´esborrarlos de seguida, amb la qual cosa, em veig en la obligació moral de fer un nou blog per explicitar la lectura epigràfica amb llibertat.
El cas és que estava treballant amb una moneda, maldita Pautalia, i vaig confeccionar l´arxiu de rigor. S´em plantejava la questió d´acceptar una paraula que no havia vist relacionada als xicotets diccionaris d´hebreu que vinc utilitzant amb més frequència,l´un del malaurat Luis Alonso Schökel de Bíblic, i l´altre de Judith Targarona Borràs, genéric.
No dispose de diccionaris d´arameu i fenici que hagueren estat virtuals, raó per la qual em va romandre i mantinc el dubte.
Bo, no vullc allargarme massa, la questió és que ún dels cuatre versicles que acompanyen habitualment les monedes en questió, diu, "ad_ygdt_gj", (amb) la mà tallà la guedeja, i el mot en questió no el trovaba. Avui és mot comú i aquesta sería una mostra del seu ús antic.
Com succeeix amb la majoria de les emissions europees coetánees, la llaçada, la lliga, el llaç entre els dissenys s´hi manifesta clar, s´hi confronten la melena del lleó, amb la guirnalda dels cabells de l´home. Aquest art és consequència d´un control de falsificacions d´epoca, de forma que els textos s´acompassen amb ambdues cares de la moneda i dificulten la seua separació física; les dues estàn llaçades en el disseny; mantenen una especie de diàleg.
El versicle que l´acompanya, "adyj_gdo", fa referència a l´acció previa de perseguirlo acosarlo, acaçarlo, duta a cap per "dgo", [Dago] or [yago], que podría correspondres amb el nom de l´autoritat.
Els altres versicles, "aopy_sptt_gd", de elevada justicia, lligat; i "rsk_gdy_mjt_gd", per assenyalar l´autorització "rsk", i l´acte "mjt", d´encunyar la moneda.
Bo, deixant de banda l´inscripció, de vegades em pregunte, qué perdem i qué guanyem mantenint l´anonimat de les seves llegendes?. Per mí, que no comercíe, ni en col.leccione tampoc, m´aconforme a conéixerles, analitzar-les, repensarles, però no m´imagine fent l´absurd ejercici de posseïrles, sense escoltar-les, apreciant-les fins i tot sense saber qué ens diuen, ignorant-les en gran mesura.
Confie, que entre tots serem capaços d´encetar un projecte per aconseguir transliterar i traduïr el patrimoni históric de l´humanitat, durant aquest segle.
El fet d´haver mantingut durant segles el misteri pot convertir-se en una al.licient per recuperar-lo en només una centuria.
Aprofite l´ocassió per dessitjar que la transliteració ajude als que investiguen l´epigrafía semítica en Europa y el Mediterráneo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario